Capítols 19 off

Capítols 19 Off-line

FPT
Imma Pou

--Es evident que, si els disquets bomba eren a cal Donat, era a ell a qui devien anar destinats --raonà la Mercè, després d'escoltar les sospites del Quim, mentre espolsà el dit d en Badosa--. El Front Pajillero Transnacional no perdona ningú, t'ho ben asseguro --ho diu amb un sospir. T'has fixat que tot el que ens ha passat avui és més propi d'una novel.la que de la vida real? De fet, els darrers mesos m'han passat tantes coses que semblen pròpies de novel.les... Les amenaces per telèfon, el xantatge....

La Mercè ja no dialoga amb el Quim. Parla amb ella mateixa.

--Quin xantatge?--pregunta el Quim, tot pensant que potser aquest pot ser el desllorigador que expliqui el canvi de vida de la Mercè.

Aquest cop, quan arrenca el plor, és una torrentera embravida el que va galta avall de la Mercè. A cada sanglot, la silicona sembla que hagi de sortir dels seus pits.

--Tot va començar a Alemanya, quan vaig anar a fer aquell master. Vaig fer amistat amb un noi que militava en un partit ecologista; si més no, això em va fer creure. A poc a poc vaig començar a desconfiar de les seves conviccions pel que fa a la protecció de la natura. El dia que va dur-me una cistelleta de tomaquets transgènics, se'm van acabar d'obrir els ulls; *l'última novetat del mercat de les verdures d'hort*, va dir-me tot cofoi.

En Quim l'estreny afectuosament. Després de buscar inútilment un kleenex per la seva butxaca, es treu els faldons de la camisa i li eixuga les llàgrimes. La Mercè prosegueix el seu relat.

--No t'explicaré els detalls, però un dia, sense tenir-hi res a veure, em vaig veure embolicada en un delicte de sang. Hi ha unes fotos que m'hi impliquen directament. Des d'aleshores que no visc. M'estan extorsionant en nom d aquest maleït Front Pajilleru Transnacional. Si sabessis el que he hagut de fer per pagar-los cada mes el que em demanen...

En Quim, se sent alhora furiós i alleugerit. Per fi ha trobat explicació a la conducta de la Mercè. Ell ha estat sempre convençut que devia haver-hi una raó de pes que l'hagi feta convertir en una meuca. Ara se sent amb mes forces que mai per lluitar contra aquests personatges indesitjables que han arruinat la vida de la seva amiga. Si tornés a trobar-se el Chocolatero al seu davant, no necessitaria altra eina que les pròpies mans per acabar amb ell. Torna a la realitat del moment i diu a la Mercè.

--No cal que m'ho expliquis, pero jo t'ajudare a desempallegar-te d'aquests delinquents. Ara, pero, hauriem d'intentar esbrinar el misteri dels disquets i també que deu haver passat amb l'Arian. Si l'ordinador estava engegat, ell ha de ser per aqui. Registrem la casa.

Es fixen en el contestador. La llumeta vermella fa pampallugues. S'apressen a escoltar-ne els missatges enregistrats.

--Piiiii. Hola Arian. Estava cercant algú com a vàlvula per a deixar el vapor de dintre meu. M'han tret de mi el prestigi; m'han tallat l'honor, la dignitat i l'esperança. Que tu voldries escoltar-me? Mes altre cop em dedico a esbrinar misteris de la vida humana. Que tu pots me dir si al teu pais les dones i homes pensen diferent? El meu raonament ho creu. Incrèduls, amics meus contrariament afirmen...

Mentre la veu d accent indefinit segueix explicant les seves cuites a l'Arian, se senten uns gemecs darrere una porta. En Quim corre a obrir-la. A l'altre costat hi troben l'Arian que encara està mig estabornit pels cops rebuts. Al mig del front, hi duu dibuixades tres lletres amb pintallavis lila: FPT.

Imma Pou

L'insuportable pes de la incertesa
Anna Solana

La Mercè tenia la mirada perduda. Un enfilall d'interrogants colpejava el seu enteniment. No comprenia res. El que estava passant no tenia cap sentit: el pis regirat, l'explosió, el terrabastall, el fum, la tristesa, la impotència... El Quim era molt a prop seu, a terra, amb la mirada clavada en un escot on rossolaven llàgrimes de sang.

--Mercè, t'has fet mal!

--Què? On? En Quim va llevar-se ràpidament, se'n va anar cap a la cuina, després al lavabo, va remenar quatre armaris i, finalment, va tornar amb una gasa i iode per desinfectar la ferida i aturar l'hemorràgia. Només era una esgarrinxada. Va aplicar amb cura la gasa sobre el pit de la Mercè. Ella sentia l'escalfor del seu alè, de la seva respiració agitada sobre la pell i per un moment va pensar que... però no, no podia pensar en allò en aquells moments.

--I ara què, Quim?

--La resposta ha de ser al disquet, Mercè. Tot és aquí--, va respondre el Quim amb convicció. I va incorporar-se per dirigir-se immediatament cap a l'ordinador. Ara que coneixia la contrassenya, tot seria més fàcil. Només era qüestió d'actuar amb rapidesa. Va introduir el disquet que havia tret del sobre blanc a l'ordinador. Va obrir el document que contenia el disquet, va teclejar la contrassenya, KALAHARI, i després d'uns segons... va deixar anar un "òstia" de desesperament.

--Mercè, vine. Has vist això? Demà, a les 12 del migdia, el Front Pajillero Transnacional activarà un virus malèfic que pot destruir tota la informació de la xarxa. S'acabarà tot, Mercè, ho sents? Tot! Adéu a la Internet i a la comunicació sense normes, ni censura, ni geometria ni geografia!--, va exclamar el Quim compungit i indignat alhora.

--Ostres però, això no pot ser Quim. És impossible que existeixi un virus d'aquestes característiques. Impossible, pensa-hi. Com pot ser que...

--Carai, llegeix-ho tu mateixa!--, va exclamar el Quim tallant la Mercè.

--Bé, sí, això és el que hi diu, però encara que fos veritat hi ha d'haver una manera de... algun programa de deseinfecció, vull dir.

--Potser sí però, de totes maneres, hauríem d'utilitzar un ordinador molt potent! Com a mínim, un dels quatre darrers de la llista del TOP 10% de NETLANDIA, i la veritat és que no tinc ni la més remota idea d'on es troben.

--Doncs... potser hi ha algú que ho pot saber.

--Qui?

--El Carles, webmaster i maintainer de les llistes més preuades. Qui, si no?

--Tens raó. Ara mateix li envio un mail.

Mentre el Quim teclejava l'adreça del Carles amb tota la rapidesa que li permetien els seus dits destres, va sonar el telèfon. La Mercè se'l va mirar amb posat interrogant. Dubtava a despenjar l'auricular. El Quim va assentir. Què podia passar més ja?

--Digui?

--Hola, estàs sola?

--Qui ets?

--Que qui sóc? El teu millor client, maca. He de reconèixer que fas les millors mam...

--Tu? No pots ser tu--, va amollar la Mercè. Aquella veu... aquell to aspre i misteriós alhora... Si era ell... no, no podia ser perquè allò volia dir que... I com carai sabia que era a Can Botey?

--Qui és?--, va preguntar el Quim, encuriosit.

--Ningú. S'han equivocat de número--, va contestar la Mercè intentant dissimular el seu nerviosisme. --Has enviat el mail al Carles?

--Sí, i ja m'ha contestat. "Eficiència contrastada" aquest Gascón, sí senyor.

--I?--, va inquirir la Mercè.

--Doncs, que hem d'anar a la Torre de Vidre de la Informació, on només tenen accés els Esperits Purs. Per entrar a la torre i tenir accés al Cray T3E que hem d'usar, haurem de passar una prova. Però, el Carles diu que està segur que tu i jo ho aconseguirem, Mercè. És més, diu que, segons Mossén Folch, el Chocolatero va fabricar el disquet bomba per deixar-nos fora de joc a tu i a mi.

--Aquesta història és surrealista, Quim. Sembla el guió esguerrat d'un d'aquests serials que duren la eternitat i un dia.

--Mercè, això és seriós, eh? Tu vols continuar gaudint dels avantatges que ens ofereix aquest anomenat quart mitjà, amb el qual estem descobrint tantes coses?

--Ves, quina pregunta! És clar!

--Doncs, anem a la torre. Vine amb mi.

La Mercè va recollir la seva bossa, que s'havia tenyit de fum. No podia deixar de pensar en la trucada que havia rebut. Per què? Per què ara precisament? La seva mirada oceànica va creuar-se amb la del Quim. Aquest, intuint que necessitava reconfort, va passar-li el braç per l'espatlla. Van sortir tots dos de Can Botey amb pas ferm, mirant endavant, travessant la foscor d'una nit ensangonada per acomplir una missió que semblava impossible. Si tot anava bé, la propera nit seria finalment UNA NIT DE DESCANS.