Capítol 13 off
Capítol 13 Off-line
La Universitat Sense Fronteres
per Zoe
En Quim va començar a sospitar quan el camió d'escombreries
va seguir pujant per la Via Laietana sense ni tan sols aturar-se
a l'antinga comissaria de les forces d'ocupació, ara rectorat principal dels
mossos d'esquadra. Allò no era pas normal. El camió color carbassa
tampoc va girar a la Diagonal, i tot passant-se el semàfor en àmbar, va
girar a l'esquerra bruscament per egaltar pel carrer Còrsega fins al
Passeig de Gràcia, tot evitant d'esclafar-se contra el mur del final del
carrer Llúria. Sense cap mirament envers l'àvia que creuava cap els
jardinets quan no li tocava, i toc cridant --que no té néts? senyora!-- el
conductor li va fotre canya a l'accel.lerador mentre pujaven pel carrer
Gran de Gràcia.
En Quim es va perdre després de passar per sota la
Plaça Lesseps i s'intentava comunicar telepàticament amb la Mercè.
Entre tant, la Mercè encara estava maleïnt en Gonsàles Merler per
haver-li pressionat la mamella amb aquell canó. Segur que li sortiria
un blau i als nous clients els hi faria gràcia i els hi donaria per fer-li
xuclets al pit. Si home, el que faltava! Per acabar d'adobar-ho, el punt
de mira del canó se li havia engantxat al jersei gris de cashemir, i ara li
tocaria fer un sorgit, perque aquell punt no hi havia qui el recuperés, i
el jersei li havia portat el Donat de Harrods feia dos nadals.
L'altre poli, que no havia obert la boca des que els va fer pujar al
camió, es repasava la Mercè de dalt a baix pel retrovisor. Entre tant, el
Quim romiava on collons els devien portar. Continuava, com havia
fet dies abans, fent un esforç conscient per a despertar-se, pero no hi
havia res a fer. Estava clar que això no era pas un somni, i que per
sort o per desgràcia, estava ficat en un bon embolic. La Mercè va
reconeixer l'antic hospital militar, ara centre psiquiàtric i de salut
mental, i quan el camió va enlentir la marxa va pensar que anaven
cardats si els ficaven alla dintre. Per sort, el camió no es va
aturar del tot, i arribant a la ronda de dalt, va passar una rotonda,
i va girar a la dreta per arribar a l'avinguda Tibidabo.
La sorpresa
va ser gran quan el vehicle es va parar al devant de la mansió on te
la seu la Universitat Oberta, i en fer un gest envers el guarda, la
barrera es va aixecar.
De sobte, la Mercè va pensar que s'havia de deslliurar d'aquell pes
que l'oprimia abans que no fos massa tard. Havia de parlar amb el
Quim per desfer-se d'aquell nus a la gola que no l'havia deixat
empassar des que aquella nit, a les Rambles, l'havia vist dins el seu
dos cavalls Rambles avall. Estava clar que no s'havia tirat al carrer per
a venjar-se d'en Donat, i molt menys de la seva companya de fer
truites. Pero com podia dir-li a ningú, i menys al Donat que a la
Didí, que tot ho havia començat el seu millor amic l'Arian?
© Zoe, 1996