Capítol 9 off
Capítol 9 Off-line
per Mercè Piqueras
-Digui?- repeteix la Mercè, tot pensant que la persona que
ha convertit la seva vida en un infern ha aconseguit esbrinar
també el número del seu portàtil.
-Mercè? Sóc en Quim. Podem veure'ns? He de parlar amb tu.
La Mercè se sent alleugereida, pero s'imagina les intencions
moralitzants d'en Quim i intenta defugir qualsevol trobada
amb ell.
-Ho sento, tinc molta feina. Estic treballant per a un Congrés
d'etruscòlegs que se celebra aquests dies a Barcelona i vaig molt
atrafegada. Ens veurem més endavant, si no et fa res. Adéu.
En Quim té una inspiració per proseguir al conversa. No sap
com se'n surtirà, si el que li proposa tira endavant, pero abans
que ella pugui penjar, li diu:
-No vagis tan ràpida i respon-me només una pregunta: ja
vareu trobar comprador per a la casa de Sant Vicenç? Conec
una persona que podria estar-ne interessada.
-De debó?- replica la Mercè, tot canviant el to de la veu.
-De quí es tracta?
-Es un frare català que viu normalment a Amèrica. Li he
parlat de la casa i voldria veure-la.
-Au, maco! No em prenguis el pèl. No hi ha en tot el món cap
frare amb prou diners per comprar la mansió dels Molist. Es
que no recordes que Proud of Catalonia (mira que els meus
besavis... triar aquest nom per a la casa...) es l'únic edifici que
Wright va construir al nostre pais? I per què la voldria,
un frare, una casa com aquella? Per muntar-hi un convent
de luxe?
-Doncs, si fa no fa, has encertat -li replicà en Quim mentre
sent el riure d'ella a travès del telèfon--. T'ho dic de debò. Se que
està buscant un casa amb les característiques de la vostra, per
fer-hi un centre de descans ecumènic per a autoritats
eclesiàstiques. Podrien venir-hi les més altes dignitats de
diferents confessions, des del Papa de Roma fins al Dalai Lama.
O el cap de l'església anglicana...
-Apa, maco! Que el cap de l'església anglicana es el príncep de
Gal.les. Creus potser que vindria amb la seva Camilla al centre
de repòs ecumènic? I tu com l'has conegut, aquest frare? No
sabia que tinguéssis aquestes amistats.
-Seria molt llarg d'explicar. De fet jo no el conec gaire. Me'l
van presentar fa poc. Es diu mossèn Albert Folch i s'està en
un centre que la seva comunitat té a Poblet.
-Dius que es frare i l'anomenen "mossèn"? Vinga "nanu", no
vulguis aixecar-me la camisa, que no en porto. O és que no saps
que "mossèn" es el tractament que es dona als capellans, i no pas
als frares? Una altra vegada que t'inventis una bola, procura
utilitzar el llenguatge adequat. I ara pots dir-me a què treu
cap la teva insistència en voler veure'm?
La Mercè pot haver canviat en moltes coses, pero segueix
essent la nena repel.lent que li corregia tots els errors gramaticals.
Com la Didí. Potser per això han intimat tant les dues. Deu ser
cosa de dones, aquesta mania pel llenguatge. Fins i tot la monja
que s'ha comunicat telepàticament amb ell, li ha fet l'efecte que
li corregia alguns dels efluvis que anaven del cervell d'ell al
d'ella.
-Bé, jo he dit "mossen" perquè no tinc massa tractes amb gent
d'aquesta mena. Però, de fet, recordo que me'l van presentar
com a "pare" Folch.
Malgrat la rèplica que ha fet a la Mercè, en Quim s'ha adonat
que ella te raó en la seva observació. Hi ha alguna cosa que no
lliga en tot el que ha vist i sentit al convent. Per exemple, la
seva veina, la del gimnàs, que sempre li havia semblat tan
assenyada, què hi deu haver anat a fer? I també vestida de monja,
com la Didí.
La Mercè, tot i que segueix dubtant de les intencions del Quim,
es troba tan desesperada, que vol pensar que és veritat el que
ell li ha dit. Tant de bó la familia pogués trobar un bon
comprador per a la casa. Tot i que son molts a repartir, amb el
bocí que ella rebria podria eixugar el deute que ara la consumeix
i que l'ha dut a menar una vida que no desitjaria ni a la seva pitjor
enemiga. No és veritat que ho faci per despit, per donar una
lliço a les persones que han traït la seva confiança. Això és el
que ella mateixa intenta creure's quan, passejant amunt i avall
de la Rambla, pensa en la Didí -aquells pits turgents i suaus,
que l'han feta vibrar de plaer tantes vegades-, en el Donat
-aquells ulls negres, que l'han amoixada sense tocar-la-;
fins i tot en el Quim -aquell magnifíc cos entrellucat quan
dormia nu en la cambra dels hostes, a Sant Vicenc.
Es trobaran a les vuit, al Cafè de l'òpera.
Mercè Piqueras