Capítols 3 off
Capítols 3 Off-line
Capítol 3 per Albert Figueras
Aquella nit, el porter de Luz de Gas no era el de sempre. El
substituïa un company més aviat repel.lent: baixet i primatxó,
poc catxes i amb cara de fatxenda -seguint el més pur estil
Ducruet, vaja-.
Llàstima. Potser la Didi se l'hauria mirat d'una altra manera,
si hagués estat en Lorenzo, però aquest substitut li va entrar
malament. De primer, l'havia esbroncat perquè no volia de cap
manera que aparqués l'Scoopy al damunt de la voravia; després va
fer veure que no la sentia quan ella li va demanar on tenien el
telèfon i, per postres, quan la Didi va donar mitja volta per
anar a la cabina de la cantonada, ell va i li fot arrambada.
La Didi es va posar de mala llet. "Aquest cabró me les pagarà
totes juntes", va pensar en veu alta, "i abans que no baixi les
portes del Luz".
Afortunadament, el telèfon no estava arrencat, tenia auricular
i funcionava. Però la cabina pudia a pixat, un pixat agre i
repugnant que colpejava la pituïtària sense misericòrdia. Sort
que feia estona que havia sopat i ja ho tenia tot a mitja
budellada, sinó hauria bescamviat la pesseta allà mateix.
La Mercè continuava sense contestar. Va marcar, es va esperar una
estona i va penjar. Va treure el cap a fora per respirar una mica
d'aire pur i va tornar a intentar-ho. Res. Només li va servir per
maleir el porc que s'havia pixat mentre parlava per telèfon.
Va obrir la porta de pressa i va agrair l'aire fresquet que li
colpejava la cara. Va mirar els plàtans que cobrien el carrer i
va eixamplar els pulmons. Aleshores va veure la clau.
Era amagada a l'esquerda del tronc del plàtan que tenia al
davant. Era una lluïsor intensa dins l'ombra del forat. S'hi va
apropar, va comprovar que ningú no l'estigués observant i va
agafar-la. El clauer era de l'Hotel de les Arts. Cambra 725.
Albert Figueras