Capítols 1 off-line
Capítols 1: Off line
Capítol 1
"Llavor" (Anònim)
Ni tan sols en la seva época mes fructífera, en que va guanyar quatre
lligues universitàries de voleibol i va sortir amb la Clara Salmeron,
el Marc Podolski no hauria pogut mai imaginar-se que hauria de
tornar a Barcelona per descobrir que no es pot ser immune a l'amor.
Llavor (Anònim)
Capítol 1
Arian Botey
Clara va despenjar el telèfon que ja feia prop d'un minut que sonava
insistentment. Abans de contestar, pero, encara va
mirar l'auricular, insegura, com si esperés veure-hi qui la trucava.
-Clara! Clara! - va sentir
Clara es va posar l'auricular a l'orella pero encara no va dir res
-Clara! - insistia la veu
-Hola Martí... - va fer, no massa convençuda
-Clara... necessitava parlar amb tu. Fa dies que et buscava, he trucat fins
i tot a casa dels teus pares i no saben on pares... Et volia veure... necessito veure't!
Clara o no volia contestar o no sabia que dir-li. Es va posar dreta i es va
veure en el gran mirall del buffet. La seva imatge la
va decebre una mica. Estava esblanqueïda, trista... Mentrestant el Martí
insistia:
-Clara! No hi ets? Digue'm alguna cosa? Em sents?
Clara va sentir com un sanglot que li pujava del seu interior mes pregó. Els
ulls se
li van omplir de llàgrimes i va tenir el temps
just de penjar abans d'esclatar en un plor incontenible, una barreja de pena
i ràbia
mal continguda.
Es va deixar caure en el sofà i va intentar refer el control sobre ella
mateixa.
Estava a punt d'arribar el Quim, amb la Julia. Si
veia que havia plorat...
Però els records de la seva vida anterior, que el
Martí
s'obstinava en fer-li presents, la martiritzaven
dia a dia, minut a minut gairebé.
Per uns segons aquella vida que tant intentava oblidar se li va embolicar en el
cervell. Aquell viatge en moto per gran part
Europa, el cos ben format del Martí, l'aire fred que se li ficava dins el
vestit de
pell cordat amb cremalleres, la velocitat, les
nits d'amor en petits hotels de tercera, els entrepans i les ciutats que,
desesperadament, visitaven sense veure massa, en una
fugida una mica descontrolada no se sap cap a quin lloc... i sobretot les
mans del
Martí, els seus intensos petons, el foc que
la cremava encara...
Clara experimentava tambe un secret plaer en rememorar tot allo. El plaer
nostàlgic,
una mica masoquista, de recordar una
època viscuda que no voldria repetir, pero que allà estava, ancorada en la
seva ment
per sempre més.
El soroll de la porta en obrir-se la van fer tornar a la realitat. La Júlia,
la seva
filla va entrar corrent i se li va tirar al coll.
-Hola, mama!
El Quim va entrar al seu darrera. La nena se li va disparar en una llarguíssima
explicació sobre una visita al parc zoològic,
que poc a poc va aconseguir arrencar a la Clara del seu passat i fer-la
connectar
novament amb la seva vida actual.
-Així hi havia un elefant?
-Tres, mama, tres. Que no t' "enteres"?
El Quim li va fer un petó, amable i tendre. Ella va intentar que no li veiés
els ulls
pero no va ser possible evitar que ell
observés que estaven una mica enrogits.
-Què passa? Que has plorat?...
Arian Botey
Capítol 1
Quim Gil
A la Mercè se la podia acusar d'impertinent i prepotent, de burleta i
fins i tot de sàdica. Pero del que no se li havia pogut acusar mai era
d'inhibició davant els problemes familiars. Amb la gola tensa i les
llàgrimes a punt de vessar, va sortir de la cuina deixant enrere
l'enèssim intercanvi de crits entre els seus pares.
Tot just havia
estrenat la majoria d'edat aquella tarda, pero arrossegava dels últims
mesos nombroses ocasions per mostrar una maduresa que els seus
progenitors semblaven perdre dia a dia.
Va entrar a la seva habitació
directa cap al llit, pero aquesta vegada va pensar que de poc li
serviria amagar el cap sota el coixí per ofegar-se amb líquids nasals i
lacrimals. Entre la ràbia, la impotència i la rebel.lia, va optar per
elaborar el seu primer pensament de persona adulta.
- "Ja s'ho faran", va murmurar.
Pero no va poder evitar sentir els batecs del cor, irrigant l'estima
que li mereixa el seu pare i la seva mare, gairebé silenciant la
discussió d'histèria que encara ressonava des de l'altra punta de la
casa. Es va preguntar el per què d'aquesta situaciò injusta i va sentir
la necessitat, per primer cop en la seva vida, d'investigar el seu
passat, el passat de la seva familia, els motius que havien portat els
seus pares a enamorar-se, casar-se i tenir-la a ella.
Amb un gest
decidit, va posar un CD de temes clàssics dels 90 i va seure davant
l'ordinador. Amb un gest mecànic, va connectar a Internet i va anar
fins la plana de l'Altavista, disposada a iniciar una recerca intensa.
Despres de rumiar-s'ho durant uns instants, va decidir començar pel
principi, pel seu propi nom, i va teclejar: "Mercè Putx Molist".
Quim Gil
Capítol 1
Mercè Molist
Era un home que vivia sol i es descobrí al mirall que no era ell pero
decidí canviar no res perquè tot estava be així".
Mercè Molist
Capítol 1
Xavi García
El discret encant de la vida digital
^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^
11 de setembre de 1999
El futur va arribar just a temps: comencavem a impacientar-nos.
Ja han passat uns quants anys des que Internet es va posar de moda.
I --cal reconèixer-ho-- s’ha notat.
El somni negropontià de la integració del televisor, l’ordinador,
el telèfon i la torradora de pa ja és una realitat. Després de tres
anys d’obres a tots els carrers, la fibra òptica arriba fins a la
gàvia del canari.
Comprem el pa, de casa estant, per LlescaNet. Els de Nou9Net ens
foten el diari directament a la bústia --cal dir-ho?-- electrònica.
Fa dos anys que no veiem una pesseta: per a això tenim la nova targeta
moneder amb connexió GSM. Gràcies, PelaNet! Ja no ens cal comprar
pantalons amb butxaques!
-"Anem a sopar?"
-"Buenu, pero convides tu, que jo estic sense un dígit!"
Els nostres portàtils ens permeten (i per tant, ens obliquen) fitxar
a la feina des de qualsevol lloc i a qualsevol hora. Ara, els portàtils
som nosaltres. Quina rifa, el teletreball! No us va estranyar quan,
l’any 98, us el van regalar la Caixa i Foment?
S’han acabat les converses al bar comentant l’últim capítol de Secrets
de Familia. Amb 3000 canals de televisió per triar, tots hem vist
programes diferents! En materia televisiva, només queda en peu una
unanimitat: el diumenge a la tarda, casc de Realitat Virtual al canto
i... BarcaNet! Que ja son 3 anys guanyant la Lliga! I el Ronaldo
encara te 22 anys!
Cada dia que passa, les possibilitats de comunicar creixen
exponencialment. Les coses que tenim per a dir, pero, es mantenen
constants. Diluït en canonades infinites de silici recuit, el món
s’ha fet petit, pero nosaltres també. Estem digitalitzats, cablejats,
indexats. Pero en el fons ens agrada; ens hi hem acostumat.
I no tornarem enrere.
^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^
Capítol 1
Fins on vols arribar avui?
^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^
Es lleva, com cada matí, posant un peu en aquella rajola de la
banda dreta del llit, sempre la mateixa, que tant s’estima: la del
fòssil del llobarro messozoic amb una sardineta a la panxa. Quina
sort haver-la trobat. La filosofia de la seva vida expressada
en una rajola!
Un favoritisme injustificat. D’acord que aquella rajola li va
costar 1.000 dòlars, pero totes les altres també. I es una casa
mooolt gran.
--"Home, ja que em faig una casa nova, me’ls gasto, no? Per a què
us penseu que treballo tant, jo?"
La minyona mexicana li posa les sabatilles peludes. Avui, les de
la cara de Mickey Mouse; es dimecres. L’embolica en la seva bata
i el duu a collibè a la cambra de bany. L’espera un bany calentonet,
i amb molta, molta escuma. Els genis tambe tenen sentiments.
Al llit, la Pamela encara dorm. Des que s’ha casat amb el jefe, ja
no li diuen res si arriba tard a la feina. A mes, ara cal cuidar
l'hereva. Això si que es una megapubilla!
Aerobic amb una exestrella de Hollywood, massatge, esmorzar a la
carta, xòfer a la porta, i cap a la feina.
Al departament posterior de la limusina, comença a treballar.
Això si: abans de res, i com cada matí, cal veure com va la guardiola:
des del portàtil obre l’Explorer. Es connecta i clica a:
http://www.webho.com/WealthClockRealTime
--"Bé, anem bé! Potser fins i tot em podré jubilar una mica abans
del que vaig dir."
* * * * * * * * * *
Mentrestant, lluny, molt lluny d’allí, un Mercedes blanc recull
en Vicent i engega camí del Prat.
Pel camí, satisfet, encén el segòn puro del dia. Satisfet, recorda
les seves èpoques, encara recents, de periodista...
--"Xe! Com passa el temps... i quines voltes que dóna la vida!
Quan hi pense... A vore si ara tenen nassos, eixos de CatRadio,
de demanar-me que els analitze la guerra de Txetxenia! Els llence
el Mac pel cap!
Enriquit fins al fastigueig, i en cosa de dos d’anys, gràcies al
seu invent, FideWeb ("La Fideuà Cibernàutica"), Vicent sap que avui
es un dia important. Una entrevista així no es té cada dia.
--"Açó d’avui si que serà un negoci, tu?" --li diu al xofer--.
"Riu-te’n de quan els vaig fer l'OPA als de LentiCom!"
Arriba a la terminal internacional just a temps per sentir com
l’altaveu anuncia el vol 466 de la TWA cap a Seattle, Washington.
Xavi García